que fàcil és dir t'estimo quan es sent de veritat
i que difícil que és dir-ho també.. per primer cop... allò que tens la paraula a la gola, com si fos una piloteta.. enroscada allà dins.. obres la boca per pronunciar-la i... primer no pots, has de fer com força, des de les entranyes, des d'on es produeixen les emocions més fortes una mica més avall de l'estómac...i penses és que no podré... és que en comptes de t'estimo em sortirà un gruny propi de Gollum.. però de cop, i no saps com et surt.. surt disparat com si tiressis piles de confetti T'ESTIMO T'ESTIMOOOOOOOOOOOOOO... i et sents alliberada... tan que els ulls no saben on mirar.. de l'emoció dels calfreds.. fins i tot de la vergonya.. vergonya de timidesa... perquè és la primera vegada i no saps què dirà l'altre..
Tot això passa en uns segons, però... en el meu cap i a la meva memòria semblen eterns minuts...
Després aquell t'estimo, dit a crits ( en realitat és un xiuxiueig però l'emoció és tan gran com dit a crits)... tot canvia, res es queda igual...
Simplement tot es torna Meravellós..
per cert, T'estimo ^^
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada