hi ha nits que la lluna brilla tant... la lluna gegant d'estiu, en diuen... i nosaltres la contemplem abraçats des del balcó... si no hi haguessin tantes llums al carrer seria impressionant, oi? et dic.. i tu m'abraces i per un moment les llums del carrer s'apaguen i només restem tu, jo i aquella lluna.. taronja que brilla llunyana davant dels nostres ulls.
com una onada invisible m'omplo. m'omplo de petons infinits, d'abraçades lunars i de nits d'estiu, que semblen que no s'acabin...
i jo
resto
sumant
cada nit
....
cada nit
mentre els dies
passen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada